Fa molt que no escric per ací i de hui no passa, perquè hui fa dos mesos i tres
dies que vaig decidir enfilar-me en aquesta aventura!!! Hui he decidit
escriure-vos un poquet sobre la meua vida a MCAllen. Torna a ser una mica
llarg, així que amb una cerveseta, un cafenet o un té ho llegireu millor!! ;)
EL PRINCIPI DEL DIA
Les classes comencen a les 8, però a les 7.30 ja
he d’estar-hi al col·le, perquè de 7.30 a 8 tinc duty. Duty d’estar mitja hora dempeus
al passadís, davant de la porta de la meua classe, controlant que tots els xiquets vagen anant a
les seues classes, no es barallen i siguen personetes. No és massa complicat a
aquestes hores, perquè estan mig-adormits. Aquesta mitja hora és necessària, perquè no
tots els autobusos que porten els xiquets a escola arriben al mateix temps. Hi
ha xiquets que s’alcen a les 6 del matí i a les 6.30 ja són al col·le. Mentre
que faig aquesta “duty” tan avorrida, jo he decidit traure’m una cadireta al
passadís com si fora una iaia de poble, d’estes que seuen a la porta de sa casa
i passen hores mirant la gent que passa pel carrer.
En aquesta mitja hora ja vas vegent els xiquets que venen de mal humor eixe
dia, o els que venen amb un somriure i et diuen: hoooOOOoola, Miss!!!“ i et
donen o et xoquen la mà. Els xics que juguen al futbol americà es pensen que
són com déus i es passetgen pel col·le
amb uns aires de superioritat molt descarats. També estan les cheerleaders, que
van totes amb els seus llacets i plenes de purpurina per la cara. Al meu
passadís hi ha 8 classes amb les portes agrupades de 4 en 4. Aleshores aprofitem
aquest ratet per a fer la xerradeta diària les quatre profes veïnes que estem
encarades 2 a 2. Una professora és militar i fa classe de “Military Science”,
l’altra fa classes d’Espanyol i la tercera fa la mateixa assignatura que jo,
però en anglès.
Els primers dies flipava de vore com el professorat anava de bon matí amb
pots enormes de cafè o doctor pepper, una beguda que li encanta a la gent d’ací
i que és fastigós. És com fondre una
bossa de kojaks i després beure-te-la. No pot ser més embafador! Buff! És
estrany vore per ací un professor amb una botelleta d’aigua a la mà. Un company
de treball i jo de tant en tant compartim cotxe i, sempre que vaig amb ell, fem
la paradeta en el Stripes (tenda que hi ha en les gasolineres Valero d’ací) per
a que es compre el dinar i el seu pot enorme de cafè. Ell porta idea de
quedar-se ací els tres anys i està adaptant-se la mar de bé! jejejeee
A LA MEUA CLASSE QUE NO LI CAP RES MÉS A LES PARETS
Hui una professora m’ha donat una bandereta dels EEUU per a que la penge a
classe. Només ha cabut dalt del projector. Jo sempre he pensat que les banderes
no haurien d’existir, però m’ha fet molta il·lusió, i no sé massa bé perquè, supose
que serà el detall de què s’haja recordat de mi. Us pose una foto de la
bandereta i d’un recurs que utilitze, mentre que la resta fa exercicis, amb els
xiquets necessiten que els torne a explicar alguna cosa que no acaben d’entendre
massa bé: “El racó de pensar”.
Al loro amb "traNslación". El Espanglish es el pan de cada día.
EL LUNCH
Tinc mitja hora per dinar. Tenim una sala en cada passadís on hi ha una
nevera i un microones i podem deixar i calfar el dinar que ens duguem de casa.
Ací hi ha molta gent que menja fatal. Es compren de matí qualsevol cosa en
llocs de menjar i s’ho duen al col·le. També hi ha gent que té una xicoteta
nevera a la seua classe i un microones. A l’armari de classe tenen galetes, cereals,
snacks... És com si estigueren a sa casa. No sabeu la cara que se’m va quedar
quan vaig veure per primera vegada una professora a classe planxant-se el monyo
i altra maquillant-se mentre que els alumnes anaven entrant a classe... és molt
fort!!!! :O
LA VESPRADA
Quan acabem a les 15.40 quasi sempre et toca pringar, o tens “bus duty”
(que vol dir controlar com el personal puja als autobusos groc de camí a casa),
o tens un Meeting, o tens un training, o tens tutoria, o a saber. Després clar,
com que els xiquets no porten llibre i ets tu qui ha de preparar tot el
material i fer les fotocòpies, és estrany el dia que isc del col·le abans de
les 6.
A casa a descansar!!!
Quan arribem a casa, el primer és gitar-me mitja horeta a dormir, perquè
estic morta. Hi ha dies que opte per un banyet a la piscina ara que encara fa
caloreta. Desprès no tenim massa per fer ací: gimnàs, córrer, anar a comprar al
walmart, o al heb (són taaaaaaaan grans que et tires una hora allà dins), fer
Money orders (és la forma que tenen de pagar ací: el lloguer, internet, la
llum, l’aigua...), preparar classes escoltant el senyor Stevie Ray Vaughan
(últimament estic enganxadíssima), o quedar amb els espanyolets de per ací per
anar al Starbucks i desconnectar un poc. Moltes nits també fem la xerradeta
d’abans de dormir, encara que últimament ja no tant, perquè ens hem adonat de
què necessitem dormir més...
Mmmmmmolt rebé.
ResponderEliminarQue guay, encara que és ladrillaco es fa molt guay de llegirte, es com si ho estigueres contant a plena veu i quans més detalls millor! Més coses d'Usa més!
M'Ha fet molta gràcia lo de la penya en les neveres y planxanse el monyo a clase i tal... es.. TAN HEAVY! O_o
I per cert jo vull anar a clases de enginyería militar. ;D
Sí???? AIxò és de veres? Sona com si ho contara parlant? M'egrà! :D
ResponderEliminarEl tema de les neveres i microones en la classe és molt fort. He de fer una foto i penjar-la per a que ho vejau.
Les classes de Military science molen molt. Ixen i fan marxes i tot!
Tinc encara moltes coses que contar, però tractaré d'escriure més sovint, que, si no, m'ixen aquetes ristres de paraules, jijiijijii