L'oca
s'ha muntat en el dòlar i ara és propietària de dos ranxos. Em pense que aquesta
serà la darrera entrada d'aquest blog.
Moltes
gràcies, Xofa i Beck, pels consells de penjar fotos en photobucket i en flickr i
enllaçar-les ací. Ho he intentat, però me n'he adonat de què si ho faig
d'aquesta manera, no puc intercalar text i fotos i no em sent còmoda descrivint
les coses sense una imatge on recolzar-me. Així que he decidit obrir un nou
mail i un nou blog associat. Per a no haver d'obrir infinits mails i blogs, no
diré que penjaré menys fotos perquè em conec, però sí baixaré la resolució
d'aquestes per tal d'estalviar memòria. Ara ja sé que tinc només un miserable
GB per als meus reportatges.
D’ara
endavant podeu seguir-me ací si voleu saber de mi! :)
http://quanlesoquesvanalranxodos.blogspot.com/
Aquesta
setmana està sent molt dura i no tinc temps ni de respirar. De fet, hui m'he
quedat adormida i no he sentit el despertador. Gràcies que tinc la meua roomy
per a pegar-me un toc! Aquest cap de setmana dormiré molt i tractaré d’estrenar
el nou blog amb el viatge a New Orleans!
De
moment, un súper mua virtual a tots i a totes. I en 23 dies us en donaré un de
debò!! :)
Jo que era tan feliç... ara resulta que pujar fotos al blog té un
màxim de memòria i jo ja l'he esgotat. Així que no em deixa pujar-ne
més.
Hauré de buscar un plan B. De moment, el reportatge fotogràfic de New Orleans haurà d'esperar. Us penge una foto a contrallum, d'eixes que està prohibit fer-ne, on es veu la ciutat des del Mississipi!! :)
Aprofite
per contar-vos que aquesta setmana he començat a ser coach assistant de
l'equip femení de soccer! De moment estic molt contenta amb les
xiquetes, són totes molt agradables. Ara toca entrenar molt fins que
comence la temporada a meitat de gener.
Xe calla que m'ha comprat un violí!!!!!! :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D
No
podia, no podiaaaaa!!! No podia continuar així!!!! La profe de música
del col·le em deixa el seu cada dos dies durant 45 minuts (l'únic moment
que jo puc escaquejar-me de currar i ella no el necessita). Però de
vegades no pot ser i aleshores el toque menys. Ja feia temps que anava darrere d'un que
fora bueno, bonito y barato. I ací està!! Yujuuuu!!!! Me'l vaig comprar ahir. Hui alguns amics s'han anat al cine i jo m'ha quedat a caseta amb el meu nou joguet, que mola més! jijijijiiji!!
On me l'he comprat? Doncs mireu, ací hi ha unes tendes de compra-venda on pots trobar de tot. Em fa ràbia haver-ho descobert ara, però vaja, més val tard que no mai! La setmana passada parlant, parlant amb un profe del col·le, em va contar que existien aquest tipus de tendes. El violí aquest en realitat és una castanya, però pel preu que he pagat i per al que el vull, que és tocar a casa quan em vinga de gust, està genial! què contenta estic!! :)
Viiiiiinga, penge altre. Ha de ser curt, perquè si no, el blogger no em deixa pujar-ho. Aquesta xicoteta melodia va dedicada a madre, per a que no deixe de voler-me després del quadre que he fet en el primer vídeo. Ara em concentre un poc i no faig el bony!:P
No sona mal del tot, eh? :) He tingut moltíssima sort de trobar-ho!! Hui me'n vaig a dormir la mar de contenta!! Bona nit, perletes!!!!
Hui m'he despertat pensant en Papageno!! aiiiiiiiii, però què hermós que és!!! :)
Bé, després d'escoltar el nostre amic Papageno, en la següent entradeta l'oca reportera us presenta la ciutat de Corpus Christi, que, per descansar el cap de setmana, no està gens malament! ;)
Hi anàrem la setmana passada i Anna, Cris i jo i jo arribàrem divendres a la nit. Tres profes ja hi eren, perquè al ser professors de ciències, els havien convidat a un congrés de dijous a dissabte. En arribar, Natxo, que és molt hermós, ens va acompanyar a vore l'espectacular USS Lexington. La batalla de la independència dels EEUU va començar 110 anys abans que jo nasqués a Lexington, una ciutat de Massachusetts. En honor a aquesta ciutat es van nomenar els 6 vaixells de l'armada dels EEUU. En 1991 el USS Lexington CV-16 va ser el portaavions donat a la ciutat de Corpus Christi com a museu. I és una passada!
Dissabte pegàrem una volteta les tres reines mores per la platja i el port, que està plenet de vaixells pesquers. Ens voldríem haver banyat, però va eixir núvol... així que només vam clavar els peuets.
Al loro la quantitat de pelicans!!
En acabar el passeget, a relaxar-se en una terrasseta del port:
I a dinar enfront del Lexington!
Mireu quin plat més bo! El peixet estava boníssim!!
Mentre dinàvem teniem un senyor artista tocant blues.
I de postres... un geladet la mar de bo en un bar molt americà pleníssim de fotos de la Marilyn i altres.
Ja amb la panxa plena anàrem a visitar el Lexington per dins. Abans d'entrar-hi vaig fer aquesta foto i crec que ha quedat molt xula! :)
Ací estem posant ben hermosos davant del monstre.
Una vegada dins del vaixell, continuà la sessió fotogràfica. En vam fer una animalà de fotos.
Això és un torpede...
La part de dalt del vaixell estaven alguns avions i feia una ventolera de por! Quasi quasi eixim volant!!
Aquestes són les vistes de la platja de Corpus Christi des del portaavions:
No podia anar-me'n sense un simulacre de "pledge of allegiance" davant de la bandera enoooorme que hi havia dins del vaixell. Mare de déu senyor, com els encanta. Us recorde que en el col·le ho fem tot els matins! Per cert, el dia 11 de Novembre va ser "Veterans Day" i en el col·le isquérem tots a la part de davant del col·le i presenciàrem com els alumnes de Military Science hissaven la bandera dels EEUU i la de Texas. A continuació, com no, va tindre lloc el "pledge of allegiance" i vaig quedar impressionadíssima al veure com tothom, més de 2000 alumnes i professors, recitava aquestes estrofes a l'uníson.
Ací estic a l'entradeta del vaixell, amb la meua roomy!
Després de descansar un poc a l'hotel, isquérem per la nit un ratet i...
... férem un poc de bruixeria...
...jugàrem al futbolí (vaig perdre)...
...al billar ( i també vaig perdre)...
...vegérem un concertet...
...i ballàrem molt! Dels nostres balls no hi ha reportatge fotogràfic, perquè la càmera estava ben guardadeta no fóra cas que es perdera. Ara bé, des que anem a classes de zumba, tenim un repertori de passos que pa què! Ens riguérem molt i ens ho passàrem genial! :)
Aquesta és una foto a l'hotel on ens quedàrem a dormir. Per decorar el nostre piset, jo volia furtar les cortines i el llum, però Anna i Cris no em deixaren... jo. Havera quedat xuli.
Ara, les vistes de l'hotel no estaven tan mal!
Al dia següent, abans de tornar a McAllen, recorreguérem amb el cotxe tota la badia de Corpus Christi. En el camí haguérem de pujar a un ferry per poder continuar i vegérem dofins!! Jo mai n'havia vist en un ambient natural i em va deixar bocabadada!
Ací podeu vore les platges tan boniques que hi ha. La sorra era finíssima i blanquíssima.
Férem fins i tot el gangnam style este que vages on vages te'l posen i tinc la musiqueta ja clavada en el cervell. La primera vegada que el vaig escoltar vaig dir: açò quina xufa és? Però ara que m'he ensenyat el ball, en lloc d'indignar-me i pensar: però com pot agradar-li açò a la gent?????????????????? Doncs balle i au. Així m'ho passe bé! ;)
Aquesta foto la va fer Natxo sense avisar. Està súper xula, perquè cadascú de nosaltres va al seu rotllo!! jijijiji! Endevineu qui sóc jo?
I fins ací.... el Corpus!! Tinc pendent per contar-vos encara com vaig celebrar ahir el Thanksgiving en el col·le. Munten un sarau... jijijijiji!!! Vaig tocar amb els xiquets de l'orquestra del col·le,per cert, encantadors, i m'ho vaig passar genial!
Fa dos caps de
setmana anàrem a Houston, la ciutat més
gran de Texas!!! :D
Vam anar amb
cotxe i ens pegàrem la pallissa de 8 hores i pico amb el cotxe.... Però va pagar la
pena, perquè està xulíssim!! Vegerem al senyor que va dir allò de “Houston
tenemos un problema”. És aquest:
I també
conéguerem al primer Norteamericà de veritat de la bona fora de l’àmbit acadèmic.
És aquest bon home, molt amable, amic d’un amic d'Anna, la meua roomy, i que
ens va guiar per Houston mostrant-nos alguns dels llocs més estranys que de seguida us
presentaré.
Però primer, mireu la
part de fora de sa casa, com d'americana és!! Amb un gronxador!! Només per això, jo me la comprava ja!!:)
Malgrat seure els quatre, no es va trencar. Ací tot està pensat per a gent graaan!
Bé, comencem la ruta! Primer anàrem al Eclectic Menagerie Park, un parc ple d’escultures enormes fetes de metall.
Una aranya, on cadascú està en una poteta
Una llagosta
Una gallina amb mi fent d'ou
Un avió llançant un míssil
Un armadillo gegant!
Un hipopòtam.... I moltes figures més!!
D’allí anàrem a
veure el downtown de Houston, on hi havia...
... edificis de
500 pisos... o 1000!!
... i parcs molt
xulis!!
En aquest parc hi havia dos construccions cónaves construides de manera que les diferents reflexions del so es concentren i, murmurant des d'una part, ho pots escoltar des de l'altra malgrat estar lluny.
Ací estem tots els espanyolets que hi viajàrem!
Vegérem el city hall (no hi ha manera de pujar aquesta foto recta. No entenc què li passa el blogger este. O és que necessites un màster per a fer-ho bé, vaja, ho he intentat de 50 maneres diferents. En fi. Girarem el cap i au)...
...i atenció!!! He resolt el meu dubte existencial. Quan se n'anà el papa de València, jo deia: "Ei? I ara on s'hauran clavat totes eixes fileres de wàters que hi havia a la ronda nord?" Ah, pues! ací estan! Al costadet del City Hall de Houston...
... molt propet de la petjada d’en
Neil!!!
Per la zona del Downtown també es pot veure l'estadi de beisbol al fons:
Des d'ací moguérem a una zona de reciclatge. Hi havia un teatre construït amb andròmines que ja
ningú utilitza, un mur artístic elaborat amb objectes reciclats, i un magatzem
ple cotxes decorats amb tota mena de coses i que al final de maig passegen pels
carrers de Houston en una desfilada de carruatges.
El mur:
Fixeu-vos en els materials: llaunes de cervesa!
eriçons de mar:
cargols de mar,
nines de porcelana i plats trencats,
claus, monedes, forquetes,...
Aquests són alguns dels carruatges, que ara estan guardats i plens de pols, però igualment impressionen:
El teatre on vam
descobrir que McAllen no és tan insignificant, ja que vam trobar una xicoteta ressenya
en un cartell on deia que a McAllen hi ha bones taronges. MARE MEUA. Si tasten les taronges nostres es caguen damunt. Les taronges d'ací són verdes i prou amargues. Jo no sóc cap de menjar-me-les.
Aquesta foto també està torta. No sé què li passa a esta xufa d'ordena hui!!! ja m'he cansat de fer experiments i de girar i tornar a girar. Així es queda, hala, ja està bé, home, ja està bé! Aquest és el teatre, on tot són materials reciclats. On estem sentats hi ha seients dels tractors antics.
I a l'entrada del teatre, també hi ha un accés construit amb manillars reutilitzats:
Ací estic jo fent el bony:
Darrere de nosaltres es veu l'escenari:
Bé, en acabar el passeget, passàrem per un
supermercat i mireu, mireu quines coses més bones hi havia...
Padreeee!!! Diu murciana, però diu també "al estilo argentino" i "made in USA". Així que no tinc molt clar d'on és açò...
Y morcilla de cebolla.... oyyyyy... què bò:
Amb aquestes carabasses us podeu fer una idea de com decoren els supermercats per Halloween:
Per la vesprada visitàrem
la Menil Collection i, per descomptat, la Rothko Chapel, que em va causar una
sensació molt estranya en entrar. Hi vam estar uns minuts dins i va ser com parar el temps i oblidar-ho tot per uns
moments...
Jo em pensava que només era una obra d'art dins d'une edifici amb funció de capella, però resulta que també s'utilitza per a fer conferències i concerts. Aquesta és la part de fora.
En aquest museu hi ha de tot, des d'art grec fins a l'art modern. A mi em pirra l'art grec i m'ho duria tot a casa. Però la vida és aixina de dura i no pot ser. La resta també va estar prou interessant, però el que més il·lusió em va fer va ser descobrir que hi tenien
"l'alfabet gris" de de Japer Johns i "el dia i la nit" de Max Ernst!!!! :D
A més, vaig descobrir un pintor estatunidenc nomenat Robert Rauschenberg, que em va
agradar moltíssim. En especial el quadre “holiday ruse”, que he buscat per
internet, però no he trobat...
La sala dedicada als pintors surrealistes em va cridar molt l'atenció perquè hi havia un conjunt d'objectes personals d'alguns pintors i tenien cada cosa a casa... mare meua, quin mal rotllo!!
A la part de fora hi ha uns
arbres enormes i algunes escultures com l’obelisc trencat de Barnett Newman.
Bé, i per la nit....vegérem el Halloween Americà!! És com les falles. Molta gent, molta festa, i moltes animalaes. Però
el que m’ha cridat l’atenció és que no només es disfressen de monstres o
personatges de por, sinó que es disfressen de qualsevol cosa:
Del Walter White eixe de Breaking bad...
De Kenny!
El gamna style i
el seu amic!!!
Dels personatges
de Up!
Del monstre de les
galetes!
I d'altres personatges sense
cap tipus de vergonya...
Bé, i clar que hi havien alguns de por, com aquest que no tinc massa clar què era:
Ací podeu veure un poc l'ambient:
Ja per acabar el cap de setmana, al dia següent
anàrem a la NASA, on vaig comprovar la pinta que tindria si visquera a Júpiter...
... on vaig tocar una pedra de la lluna:
... on em vaig fer una foto amb Neil i el seu equip:
... on vam veure la nau dels Apolos:
i alguns coets (aquesta foto també m'ix torta... què passa hui????)
Aquesta és una de les sales on es reunixen tots per a controlar alguna missió:
Un muntatge d'una nau on dalt podeu veure un ninot que gira en l'aire:
I ací estem tots la mar de contents en el trenet que ens conduia a les diferents parts del parc:
I de camí a la Nasa... vam veure les famoses vaques longhorn de Teaxs!!!
I fins ací... HOUSTON!!!! La propera entrada la dedicaré a Corpus Christi, on hem estat aquest finde passat. No és tan xuli com Houston, però també tinc cosetes que mostrar! :)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
