Els remordiments no són bons per la salut!!

Us presente ací alguns dels plats taaaaaaan bons que cuina la meua roomy, Ana. No tot va ser menjar tacos, tamales, tortitas, enchiladas i chimichangas, clar, clar. Els caps de setmana ella es posa les piles i hale, hale, a cuinar!! És la mar d'apanyà ella! :D


Guacamole...

 Arròs al forn!!!!

Verduretes amb beixamel... mmmmm!!!

 Arròs a la cubana

 Un guisat de carn amb creïlla, safanòria, porro, cebeta...

Menjar molt sa: verduretes i pit de pollastre:

Truita de creïlles! yujuuu!!!

 Arròs "de tot un poc" o mil delicias!

 

 Cremeta de verdures:

  

Carn de res, bona i barateta

Peixet al forn... madreeee!!! veus? veus? estic menjant peix...

 

Llenties!!

 Però de tant en tant he de confessar que faig gamberrismes i tire mà de la barbacue per fer una hamburguesen o costelles... mmmm!!!! (Al loro a les roses, pobretes meues... açò no és ma casa, eh? que conste. Jo les meues roses les tinc dins de l'armari assecant-se). Ah! I alguna vegada, ¡ens conviden a gazpacho murcianico (y pixelado)!

 

Eixes costelles estaven es-pec-ta-cu-lars!

Què és el que no m'agrada de McAllen? Sense cap dubte: els mosquits. Aquesta nit ens van unflar, que es veu que han mutat i ara semblen mosques... i de les grosses, d'eixes que dius: colló, quin moscardó. Però no, no, són mosquits grossos i idiotes, perquè se t'agafen al braç i vinga! A xuplar! Es queden taaaan enganxats a tu que tens temps d'arrear-lis una manotà i matar-los mentre encara hi estan succionant. Més cabrons...semblen ja no els fa efecte el repel·lent eixe que tenim, xe. I jo que sóc aixina de guai i anava tota confiada amb pantaló curt... imagineu què divertit! Només tinc 15 picadures. Muy bien! Però no patiu, que com que em vaig dur una farmàcia sencera d'Espanya, de moment puc sobreviure ;)

 

Continue amb més menjar i celebracions, que per ací corre el bon costum de celebrar-ho tot! 

La setmana passada, un company va ser pare i se’n va anar a Espanya a conèixer el seu xiquet i, abans d’anar-se’n, soparet! Enhorabona des d’ací altra vegada!! :)

El cap de setmana passat també vam celebrar el cumple de Joaquín, que s’ha fet vell, pobre. Més felicitats des d'ací!!! Bieeeen!!! Li vam regalar una samarreta de Parker i una vidriola d’un porquet que li hem plenat de tota mena de coses, excepte de monedetes. Potser cree vida allà dins, perquè diu que no pensa obrir-la fins tornar a Espanya, que pot ser en un any, dos, o tres... (¿quién sabe?)

Vam tractar de cantar-li “las mañanitas”, que és el que es canta ací, però va ser un fracaso absoluto. Haurem de practicar més. Jo ja m’estic estudiant bé la lletra, que a la propera no val inventar. 

      

Com vegeu, cada vegada tinc més clar que açò d’EEUU té ben poc. He tingut sort, perquè al meu departament, els profes no parlen Espanyol, perquè no són d’aquesta zona. Així que parle Anglés amb ells, l’alumne no hispànic i amb la profe de música, qui, per cert,  tres dies a la setmana em deixa el seu violí per a tocar :) Amb la resta de gent, em costa molt parlar anglés, perquè com ací quasi tot el món és bilingüe, solen parlar-me en espanyol. Em passa sovint que els parle en anglés i em contesten en espanyol . Però jo, insistisc i els continue parlant en anglés.

 

 

En el col·le també es celebren coses. Hi ha uns dies a l’any que es fan “Good life activities”. No hi ha classes i els professors, si volen, poden preparar activitats per oferir als alumnes. Per exemple: karaoke, soccer, videojocs, pintar samarretes, pintar-se les ungles, ... Jo vaig decidir muntar una activitat de origami. Ferem figuretes de paper i caixetes de colors :D

Al final del dia es fa un Pep Rally també. Ixen  les animadores del col·le, la mascota, els de l’equip de football, fan balls, i alguns xiquets trauen a professors a ballar. No he arribat al nivell de confiança de fer el bony davant de tot el col·le i quan van vindre per mi, vaig resistir-me a eixir al mig... però la veritat es que havera estat divertit.

 Ací estem amb la mascota del col·le els tres profes espanyols :)

L'alumnat que ha tingut mal comportament durant les primeres setmanes de col·le, no participen en aquestes activitats i van a l’auditori a que un policia els amolle un romanç sobre la bona conducta.

També hem celebrat que ha vingut l'home d'una profe espanyola a visitar-la i, com no, soparet!

I després de tanta festa... clar, vénen els remordiments i les marujes se’n van a caminar a vore si baixen el colesterol:

En els nostres passejos hem descobert que a McAllen existix una parada d’autobús, una font, i una paperera! Veges! Què enganyades estàvem! Fixeu-se que la fonteta porta una part xicoteta per a que puguen beure els gossos també. Es que ací fa una calor...

 

I diumenge, vam estrenar el gimnàs que tenim a prop de casa. Vam anar a classe de pilates = muerte. El concepte de pilates que tenia jo no té absolutament res a vore amb aquesta classe salvatge on quasi morim. Que li ho diguen a la meua pobre roomy que va acabar posant-se maleta!! Sí, sí. Hui ja està bé, però es va posar malalta! Molt fort! Eixa profe no feia més que clavar-nos canya, i nosaltres, tan burres i estupendes, a fer-ho tot, excepte parar. Haleeee!! Al final allà estàvem les dos amb les cames tremolant d’una manera que no era normal. Xe què animals que som...

Ací estem Ana i jo en eixir de classe, somrient per a la foto, ignorants del nostre futur...

 Jo el que arrossegue encara dos dies després són unes agulletes com en ma vida, que no em deixen caminar recte, sembla que em passe alguna cosa i que cada vegada que he de seure o pujar escales necessite concentrar-me i respirar ben fons. Ni que fora una iaia, tu.

Pilates con esa señora nunca mais. He dicho.

Però no acaba ací la història. Tan desesperada estava jo dilluns amb aquestes agulletes que, en altra de les meues meravelloses idees, i fent cas a la sabiduria popular de què les agulletes se’n van fent més esport, al dia següent allà que me’n vaig anar al gimnàs, però aquesta vegada a classe de zumba. És una barreja de ball i de fer la cabra loca. Tenint en compte que mai abans havia fet aerobic ni cap classe on has de coordinar tot el cos, no ho vaig fer taaaaan mal. Només un poc. Bé, va, fatal, però no passa res. M’ho vaig passar genial!!! La profe sembla que estiga bufà i em vaig riure moltíssim!! Ara, les agulletes continuen. No sé d’on m’he tret jo que les agulletes se’n van fent més esport. En fi. M'espera una setmana bonica i agradable.

Ara que us he contat les meues penes, em pose la pulquería, a vore si alegre la meua mala cara  ;)

Bona niiiiit!!!:D