domingo, 18 de noviembre de 2012

A CORPUS CHRISTI, no hi ha processons, però sí molta festa, bones platges i un vaixell



Hui m'he despertat pensant en Papageno!! aiiiiiiiii, però què hermós que és!!! :)


Bé, després d'escoltar el nostre amic Papageno, en la següent entradeta l'oca reportera us presenta la ciutat de Corpus Christi, que, per descansar el cap de setmana, no està gens malament! ;)



Hi anàrem la setmana passada i Anna, Cris i jo i jo arribàrem divendres a la nit. Tres profes ja hi eren, perquè al ser professors de ciències, els havien convidat a un congrés de dijous a dissabte. En arribar, Natxo, que és molt hermós, ens va acompanyar a vore l'espectacular USS Lexington. La batalla de la independència dels EEUU va començar 110 anys abans que jo nasqués a Lexington, una ciutat de Massachusetts. En honor a aquesta ciutat es van nomenar els 6 vaixells de l'armada dels EEUU. En 1991 el USS Lexington CV-16 va ser el portaavions donat a la ciutat de Corpus Christi com a museu. I és una passada!




Dissabte pegàrem una volteta les tres reines mores per la platja i el port, que està plenet de vaixells pesquers. Ens voldríem haver banyat, però va eixir núvol... així que només vam clavar els peuets.




Al loro la quantitat de pelicans!!





En acabar el passeget, a relaxar-se en una terrasseta del port:



I a dinar enfront del Lexington!


Mireu quin plat més bo! El peixet estava boníssim!!

 

Mentre dinàvem teniem un senyor artista tocant blues.



I de postres... un geladet la mar de bo en un bar molt americà pleníssim de fotos de la Marilyn i altres.


Ja amb la panxa plena anàrem a visitar el Lexington per dins. Abans d'entrar-hi vaig fer aquesta foto i crec que ha quedat molt xula! :)


  Ací estem posant ben hermosos davant del monstre.

Una vegada dins del vaixell, continuà la sessió fotogràfica. En vam fer una animalà de fotos.




Això és un torpede...



La part de dalt del vaixell estaven alguns avions i feia una ventolera de por! Quasi quasi eixim volant!!



















Aquestes són les vistes de la platja de Corpus Christi des del portaavions:



No podia anar-me'n sense un simulacre de "pledge of allegiance" davant de la bandera enoooorme que hi havia dins del vaixell. Mare de déu senyor, com els encanta. Us recorde que en el col·le ho fem tot els matins! Per cert, el dia 11 de Novembre va ser "Veterans Day" i en el col·le isquérem tots a la part de davant del col·le i presenciàrem com els alumnes de Military Science hissaven la bandera dels EEUU i la de Texas. A continuació, com no, va tindre lloc el "pledge of allegiance" i vaig quedar impressionadíssima al veure com tothom, més de 2000 alumnes i professors, recitava aquestes estrofes a l'uníson.


Ací estic a l'entradeta del vaixell, amb la meua roomy!


Després de descansar un poc a l'hotel, isquérem per la nit un ratet i...

... férem un poc de bruixeria...




...jugàrem al futbolí (vaig perdre)...

...al billar ( i també vaig perdre)...
...vegérem un concertet...

...i ballàrem molt! Dels nostres balls no hi ha reportatge fotogràfic, perquè la càmera estava ben guardadeta no fóra cas que es perdera. Ara bé, des que anem a classes de zumba, tenim un repertori de passos que pa què! Ens riguérem molt i ens ho passàrem genial! :)



Aquesta és una foto a l'hotel on ens quedàrem a dormir. Per decorar el nostre piset, jo volia furtar les cortines i el llum, però Anna i Cris no em deixaren... jo. Havera quedat xuli.


Ara, les vistes de l'hotel no estaven tan mal!



Al dia següent, abans de tornar a McAllen, recorreguérem amb el cotxe tota la badia de Corpus Christi. En el camí haguérem de pujar a un ferry per poder continuar i  vegérem dofins!! Jo mai n'havia vist en un ambient natural i em va deixar bocabadada!




Ací podeu vore les platges tan boniques que hi ha. La sorra era finíssima i blanquíssima.

 


Férem fins i tot el gangnam style este que vages on vages te'l posen i tinc la musiqueta ja clavada en el cervell. La primera vegada que el vaig escoltar vaig dir: açò quina xufa és? Però ara que m'he ensenyat el ball, en lloc d'indignar-me i pensar: però com pot agradar-li açò a la gent?????????????????? Doncs balle i au. Així m'ho passe bé! ;)


Aquesta foto la va fer Natxo sense avisar. Està súper xula, perquè cadascú de nosaltres va al seu rotllo!! jijijiji! Endevineu qui sóc jo?



I fins ací.... el Corpus!! Tinc pendent per contar-vos encara com vaig celebrar ahir el Thanksgiving en el col·le. Munten un sarau... jijijijiji!!! Vaig tocar amb els xiquets de l'orquestra del col·le, per cert, encantadors, i m'ho vaig passar genial!



6 comentarios:

  1. Si algú de vosaltres sap com fer per a que no isquen tortes les fotos... que m'ho diga, per fa! Que no sé que em passa últimament quan les puge... :(

    ResponderEliminar
  2. Molt bon reportatge, tant escrit com gráfic... per cert si teniu temps anèu a veure l'estadi dels Cowboys a Dallas, que es el mes gran que s'ha construit de moment ;) .... el tema fotos... amb quin programa visualitzes les fotos cuan les pases de la camera al pc? hi ha d'haver-hi un botonet on pugues pegar-li la volta a les imatges, sol ser una fletxa que fá o un angle recte en els dos sentits (horari i anti-horari) o bé mig cercle que també ho fa als dos sentits... si no ho trobes a la barra de dalt estará baix ;) .... sino mira pestanya a pestanya de la part de dalt, en alguna ha de posar "voltear imagen" o "girar imagen" ves provant XD ...

    ResponderEliminar
  3. Gràcies, Festa! Però jo en el ordena tinc les fotos en la posició correcta. El problema és que quan les puge al blogger, pugen girades i no entenc el perquè. I una vegada dins blogger no trobe opcions per girar la imatge.
    D'altra banda, en entrades anteriors, s'han pujat bé. Així que no sé què pot haver passat...

    Prenc nota de la visita a l'estadi per quan anem a visitar Dallas!!!

    Un súper mua!!


    ResponderEliminar
  4. No se per on començar, no m'imaginava Corpus Christi així amb la sorra tant blanca, amb eixa quantitat de pelícans i amb dofins. Pot ser que aixó fora la raó per la qual cosa el peix estava tant bó.
    Ja veig que no és que quasi volareu és que et veig volar tal qual.
    Espere que seguiu passant-ho bé en tots els propers viatges i m'alegre que Ana i Cristina et controlen en questions de cortines.
    Un petonet i enhorabona per el reportatge, em sembla genial

    ResponderEliminar
  5. Prova açó, pense que servirá... besets ;) http://www.todoblogger.com/2009/10/rotador-de-imagenes.html o aquesta altra forma :p http://otroegoblog.blogspot.com.es/2011/12/xirarei-e-xirarei.html

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. uff!!! m'ho prendré amb calma per a aprendre açò. Thanks!

      Eliminar